Treiem els mocs!

Bona tarda pares i mares. En l'entrada d'avui parlarem sobre com treure-li els mocs als nostres infants.

Treure els mocs és quelcom molt saludable, primer, perquè aquests líquits dins del cos no poden fer res bo i poden trobar conductes sense sortida, com per exemple els pulmons, encara que també poden sortir pels excrements, però també perquè pel seu color i/o la transparència no descobreixen una incipient malaltia.

Treure els mocs als bebès, en casos ordinaris, segons la seva densitat, surten per si mateixos, en cas contrari hi ha dos maneres:

- Una més ortodox, amb la qual el metge donarà un xarop.

- L'altre més heterodox que alguns pediatres no recomanen; succionar amb una pera, amb la que l'adult, amb precaució i poca pressió, va succionant mentre tapa un dels orificis i la boca.

Treure els mocs pot ser una experiència desagradable, degut a la pressió innecessària i inútil que exercim sobre el nas. 

Des d'aquí aconsellem que delicadament es netegi, i si els mocs s'han assecat, procedir primer a humitejar-los per després treure'ls.

Els mocs no es troben al nas, sinó més a dins, per tant hauriem d'animar l'infant a aprendre a bufar pel nas. A partir dels 2-3 anys és una bona edat perquè aprenguin a mocar-se tot sols i, posteriorment, repassar-ho nosaltres.

Controlem els esfínters!

El control d'esfínters és un moment clau en l'evolutiva de l'infant, ja que suposa un assoliment molt important en el camí cap a l'autonomia. Cada infant té el seu ritme evolutiu i se l'ha de respectar. Per aconseguir aquest control és molt important la comunicació i col·laboració de l'escola amb les famílies, perquè l'infant no es desorienti i pugui arribar al control d'esfínters correctament. 

És molt important que l'adult li expliqui en tot moment 

Fem el canvi de bolquers!

Bon dia! Avui parlarem sobre el canvi de bolquers a l'escola i a casa.

Des de la nostra escola intentem fomentar el moviment lliure de l'infant, i això s'ha de transmetre en tots els àmbits, no només a l'hora de jugar.

La doctora Emmi Pikler és la impulsora d'aquesta pedagogia de moviment lliure, i ens diu que el canvi de bolquer o de roba és un moment íntim entre el/la cuidador/a i l'infant. A més, al ser rutinari, és un bon moment per crear un vincle que afavorirà l'aprenentatge i l'autoestima de l'infant. Hem de tenir en compte que és quelcom que atenta en contra del seu espai i el seu benestar, per tant hi ha d'haver respecte cap a l'infant i consciència de que és un agent actiu en el procés i que, per tant, és important donar-li seguretat i afectivitat.

A continuació donarem uns consells que poden ser útils, tant a l'escola com a casa:

• Utilitzar sempre el mateix lloc: l'infant se sentirà segur i podrà concentrar-se en la comunicació amb l'adult i podrà treure el màxim partit d'aquest moment.
•  Mantenir una comunicació: ha de ser tant visual com física. Podem anar explicant-li què és el que li estem fent, això li donarà seguretat. A més anirà aprenent el seu esquema corporal a través del tacte i la paraula. Al ser conscient del què està passant anirà generant una actituf més participativa, i aquest procés acabarà adquirint autonomia. 
• Respectar els seus moviments: hem de permetre que realitzi els moviments naturals, això provocarà que se senti a gust i gaudeixi del moment.
• Moviments suaus: l'educador/a o els pares/mares han de mantenir una actitud calmada, ja que si accelerem el ritme realitzarem moviments més bruscos i això provocarà més malestar en l'infant i, per tant, serà un moment menys agradable.
• Intentar no variar de referent: ha de ser un moment en el que infant i adult comparteixin intimitat, i l'infant n'ha de ser el protagonista.
• Estar en contacte amb l'infant: la continuïtat de l'activitat és important perquè no es trenqui el vincle creat. Hem d'intentar començar i acabar l'activitat sense interrupcions i no trencar el contacte físic amb ell.
• Fer el canvi quan té les necessitats cobertes: en el cas que no es fes així, l'infant associaria el canvi de bolquers amb una situacio desagradable, de gana o son.

Quan l'infant s'aguanta de peu, podem realitzar el canvi sense que ell estigui estirat. D'aquesta manera ell podrà realitzar els moviments i així podrà anar adquirint mica en mica un bon control d'esfínters. Fins i tot podría canviar-se ell sol el bolquer quan estigués disposat a fer-ho.

És bo seguir el seu ritme i respectar-lo, per tal que adquireixi seguretat en si mateix i que realitzi els processos quan estigui realment preparat per fer-ho.

Fem la neteja de les dents!

La càries és una de les malalties més freqüents en els infants, deguda a la mala higiene bucodental, per tant, és molt important realitzar un bon hàbit de la higiene bucal i tindre una bona alimentació.

Les càries poden aparèixer per 'axcés de dolços a la dieta de l'infant, i que no tingui una dieta equilibra i sana. Poden aparèixer també per la manca d'higiene bucal, que facilita la presència de bacteris a la boca, i finalment, també poden aparèixer per la susceptibiitat de les mateixes dents.

Per prevenir les càries cal que:
- reduïu el consum de dolços de la dieta, particularment entre àpats, atès que aquests afavoreixen la multiplicació dels bacteris.
- us raspalleu les dents desrpés de cada àpat. 
- visiteu al dentista un cop l'any, com a mínim. 
- li doneu refrescos ensucrats abans d'anar a dormir, o en excés durant el dia.
- deixar d'utilitzar el xumet als 2-3 anys.

És molt important limitar la ingesta de begudes ensucrades i solços al llarg del dia, ja que poden causar fàcilment les càries.

Altre aspecte important és, deixar d'utilitzar el xumet als 2-3 anys. Que el/la nen/a deixi d'utilitzar el xumet és bastant complicat per es intentar quan se'n va a dormir, se li pot donar el xumet, però un cop dorm, si no el té posat no és recomanable tornar-li a col·locar. Altre tècnica perquè deixi el xumet és mullar-lo en algun aliment que no li agradi, així quan se'l porti a la boca el rebutjarà. Tot i que és recomenable l'ús del xumet, l'abús pot causar diferents problemes en l'alineació de les dents. Per això s'aconsella deixar d'utilitzar-lo a l'edat dels2-3 anys.

De cero a sis mesos, és important evitar l'addició innecessària de sucre o mel al biberó o el xumet. Als set mesos és el moment en el qual haurien d'aparèixer le primeres dents. De dotze a quinze mesos, si no han aparegut les primeres dents temporals o de let, cal consultar al odontòleg. Als dos anys, s'inicia la utiiltzació del respall de dents, cal evitar el biberó o el xumet.
A l'edat dels 6 mesos a 1 any, apareixen les 8 incisives temporals. Amb l'edat d'1 any als 18 mesos les 4 primeres molars temporals (12 dents en total). Dels 18 mesos als 2 anys 4 canines temporals (16 dents en total). Dels 2 anys als 2 anys i mig, 4 segones molars temporals.

Hàbit del bany.

Benvolguts pares i mares, en aquesta entrada parlarem sobre l'hàbit del bany i intentarem donar-vos alguns consells que esperem us serveixin d'ajuda.

Pares, mares i educadors/es, es troben freqüentment amb el problema que els infants no volen rentar-se. Hem d'abandonar les oposicions moralistes que diuen que la neteja és bona i la brutíssia és dolenta. Evidentment que és així, però és necessari insistir en la higiene de l'entorn i la higiene personal com una font de benestar i vivències agradables. Rentar-se no ha de ser un deure ingrat imposat, sinó quelcom que pot fer el nen/a que se senti a gust. Hem de deixar el nen o la nena experimenti per si mateix les diferents sensacions, embrutar-se pot ser agradables i rentar-se posteriorment també. 

La neteja no ha de ser una obsessió, més que dir-li al nen/a que no s'embruti, hem d'ensenyar-lo a netejar-se, a mantenir l'entorn net i proporcionar-li els medis i el temps necessari perquè adquireixi aquest hàbit.

A continuació  us deixem un vídeo amb consells sobre com banyar al vostre bebè.

Com ja hem dit en altres entrades, la millor manera que tenen els infants per adquirir un hàbit i convertir-lo en rutina és a base de repetició. 

Quan el/la nen/a és petit, l'haurem de banyar nosaltres, però a mesura que es va fent gran hem de demanar-li, primer la seva col·laboració, i després que ho faci ell sol.

Podem utilitzar també el recurs de cantar cançons que expliquin el procés del bany.

Paciència, ànims i endavant! 

Consells d'higiene

Bon dia pares i mares!! A continuació us deixem un vídeo amb alguns consells sobre com crear hàbits d'higiene en els vostres fills i filles. 

Esperem que us sigui útil!

ens rentem les mans!

En aquesta entrada parlarem de l'hàbit de rentar-se les mans. Aquest hàbit és important fer-ho abans de cada àpat o després de realitzar alguna activitat en la qual l'infant s'hagui embrutat les mans, com alguna activitat d'experimentació amb pintura,amb sorra... 

Pels aduls és fàcil realitzar aquest hàbit, ja que ja el tenim assolit, però cal que li expliquem i que li ensenyem pas per pas com és aquest hàbit als infants, per què facin un hàbit correctament. Alhora d'explicar els hàbits als infants, també aprenen a utilitzar els diferents estris, com en aquest cas, l'aixeta, el sabó, la toballola... i com rentar-se bé les mans. 

Si no es fa una bona neteja de les mans, com són petits i estan en una etàpa on experimenten tot allò que tenen al seu voltant, poden ficar-se després les mans i/o dits a la boca i és una vía de contaminació pel nen/a.  Per tant, en un moment molt important del dia en el que han de rentar-se les mans és abans dels àpats, ja que pot agafar o tocar el menjar i tenir les mans brutes, i menjar l'aliment brut.

Paciència, ànims i endavant.

Ens rentem la cara!

Bon dia pares i mares! En aquesta entrada parlarem sobre l'hàbit de rentar-se la cara.

Els adults, normalment, quan ens llevem, el primer que fem és rentar-nos la cara, ja que d'aquesta manera ens sentim menys adormits i si ho fem amb aigua freda ens despertem de cop. 

Els infants encara han d'aprendre aquest hàbit i trobar-li utilitat. Des del nostre punt de vista, la millor manera d'assolit un hàbit és repetint-lo cada dia i, d'aquesta manera, convertir-lo en rutina. Si cada matí, quan el vostre fill o filla es lleva, l'acompanyem al lavabo i l'ajudem a rentar-se la cara, finalment assolirà aquest hàbit i acabarà realitzant-lo de manera automàtica.

El mateix farem quan es llevi de la migdiada, ja sigui a l'escola o a casa.

També hem de tenir en compte que depenent de l'edat que tingui el/la nen/a, podem deixar que es renti la cara sol/a o amb una mica de la nostra ajuda. Hem de ser conscients del moment evolutiu en què està el vostre nen/a, per actuar d'una manera o d'una altra. Si creiem que l'infant és capaç de rentar-se la cara tot sol el que no podem fer és fer-li nosaltres. I a la inversa, si veiem que encara no està preparat per fer-ho tot sol, una mica d'ajuda nostra no li farà cap mal.

Hem de ser conscients que per aconseguir que assoleixin l'hàbit, hem de ser curosos i tenir molta paciència amb ells, ja que si els exigim més del que poden fer, ja que sinó podem frustrar-los i això pot provocar una poca confiança en ell mateix i, per tant, una baixa autoestima.

Paciència, ànims i endavant! 

PRESENTACIÓ

Som dues alumnes del Grau Superior d'Educació Infantil i hem creat aquest blog per posar a la pràctica els coneixements que estem adquirint. En aquest blog simulem que som dues educadores d'una escola bressol, i la finalitat és donar informació i consells als pares i mares dels infants amb dificultats a l'hora de realitzar l'hàbit d'higiene.